2011 - L'esper??? de Rocinante - Mon???leg teatral. --- SOBRE ELS IDEALS, EL TEMPS i LA BOGERIA ---- Un idealisme desmesurat comporta una escassetat de pragmatisme que sol impedir el ple desenvolupament dels nostres anhels vitals. Aspirar a que el m???n s'ajusti als nostres ideals en lloc d'intentar adaptar aquests ideals a la realitat sobre la qual intentem materialitzar-los, acaba per ennegrir els nostres cors amb un p???sit de frustraci??? que enfosqueix, com una capa de magma extint, cadascun dels seus batecs.No obstant ...
Read More
2011 - L'esper??? de Rocinante - Mon???leg teatral. --- SOBRE ELS IDEALS, EL TEMPS i LA BOGERIA ---- Un idealisme desmesurat comporta una escassetat de pragmatisme que sol impedir el ple desenvolupament dels nostres anhels vitals. Aspirar a que el m???n s'ajusti als nostres ideals en lloc d'intentar adaptar aquests ideals a la realitat sobre la qual intentem materialitzar-los, acaba per ennegrir els nostres cors amb un p???sit de frustraci??? que enfosqueix, com una capa de magma extint, cadascun dels seus batecs.No obstant aix???, en algun moment de les nostres vides, una sola espurna, intensa i inesperada, pot prendre flames que abrandin aquest magma let???rgic per fer-li recobrar la seva antiga condici??? volc???nica. El desenlla??? es tradueix en una erupci??? vital la voracitat de la qual es veu alimentada per la impossibilitat de recuperar el temps perdut. El remordiment, al seu torn, sembra la consci???ncia amb explosions de r???bia i amargor que dicten nous dogmes amb el fervor del nou convers. El passat, i sobretot els errors que han configurat el seu llegat, encarnen la identitat de l'enemic a batre, i totes les armes que destrueixin o ens allunyin de la seva traject???ria, es forjaran amb l'???mpetu d'un visionari a qui un nou estel ha batejat amb la resplendor d'una flamant promesa que emmascari la ineptitud per conferir-li sentit a la pr???pia exist???ncia. //// En aquesta cru???lla trobem a Alonso Quijano, tra???ant sobre les estepes de la seva consci???ncia una cartografia alternativa que molts situarien en els confins de la bogeria. Una bogeria que evidencia la nostra condici??? humana en la seva forma m???s grotesca, vulnerable i pat???tica, per??? que al mateix temps tamb??? ens redimeix d'aquells amarratges que ens allunyaven del caos c???smic que ens va engendrar. Sobre la sorra del desert en qu??? ha despertat, Alonso Quijano tra???a ondulacions per aixecar l'onatge que el porti a la deriva i el sacsegi amb impulsos de vitalitat que aconsegueixin desllorigar l'esquelet de la seva letargia. Es llan???a, a pit nu, sobre el mar trencat que s'obre davant els infeli???os que no tenen res a perdre. No ???s una espurna el que el sacseja del seu tedi existencial, sin??? una espina que, clavada en el seu cor, el dessagna d'esperances i l'abandona sobre el sender de l'errant cavalleria perqu??? els nobles ideals que orienten aquesta ordre l'adoptin com a un orfe que ha perdut totes les seves senyes d'identitat. D'aquesta manera, Alonso Quijano s'afronta a l'oc???s de la seva vida amb un llampec de revelaci??? en la mirada, i un tremolor de talons que fa fimbrar els magres flancs de Rocinante amb un calfred premonitori.---- EXTRACTE: "QUIJANO: Cruel ???s la primavera que et somriu quan la tardor ja ha desfullat les teves branques. Et cruixen els ossos, s'enterboleixen les teves ll???grimes, i s'emblanqueixen els teus cabells blancs com si els records haguessin absorbit tota la tinta del teu avenir. Per??? encara aix???, el cor, aquest vailet orfe que salta pel teu interior ignorant les clivelles que esquerden el gla??? de la teva sepultura, salta i rellisca sobre l'herba que la primavera humiteja amb les seves promeses d'eterna joventut. Jo no s???c de marbre, sin??? de carns toves i no gens impenetrables contra les que ja no valen ni tenen for???a les c???bales de la reflexi???. L'amor em va obrir el seu prat i em va captivar perqu??? en ell coll???s les seves flors m???s belles, les mateixes que, un cop embriagat amb la seva aroma, el desencantament va alterar, mudar i transformar en roques d'afilats cantells. Amb sang a les mans, va bufetejar la s???bria realitat al desolat cor que, com un c???ndid vailet, s'havia arris
Read Less
